Què és el solfeig?
El solfeig (també anomenat solfège, solfeggio o solmització) és un sistema que dona a cada nota d’una escala una síl·laba curta que es pot cantar:
Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do
A Catalunya, com a la resta de l’Estat, aquestes síl·labes són també els noms de les notes: do és el nom de la nota C, re el de D, i així successivament. Però el solfeig es pot fer servir de dues maneres: com a noms fixos de notes, o com a noms de graus que canvien amb la tonalitat. La segona és la que entrena de debò l’oïda, perquè cada síl·laba indica una posició dins la tonalitat i t’ensenya a sentir com es relacionen les notes entre elles, no només com es diuen.
D’això es tracta. El solfeig és un sistema d’entrenament auditiu. Els cantants el fan servir per llegir a primera vista, els docents per ensenyar afinació, i instrumentistes i compositors per treure melodies d’oïda sense endevinar nota per nota.
L’escala en solfeig
Aquesta és l’escala major en solfeig, en do major:
| Grau | Síl·laba | Nom del grau | Nota en do major |
|---|---|---|---|
| 1 | Do | Tònica | do (C) |
| 2 | Re | Supertònica | re (D) |
| 3 | Mi | Mediant | mi (E) |
| 4 | Fa | Subdominant | fa (F) |
| 5 | Sol (o So) | Dominant | sol (G) |
| 6 | La | Superdominant | la (A) |
| 7 | Si (o Ti) | Sensible | si (B) |
| 8 | Do | Tònica | do (C) |
Canta-la pujant i baixant i tens el "do re mi fa sol la si do" que gairebé tothom va aprendre a l’escola o amb Somriures i llàgrimes. Als països de parla anglesa també hi veuràs "So" en lloc de "Sol" (la mateixa nota, sense consonant final perquè sigui més fàcil de cantar) i "Ti" en lloc de "Si".
Les distàncies entre síl·labes segueixen el patró de l’escala major: to, to, semitò, to, to, to, semitò. Els dos semitons són entre Mi i Fa, i entre Si i Do. Són els dos punts on l’escala estira més, i per això Si sona com si volgués resoldre cap a Do.
Què vol dir solfeig? Una mica d’història
La paraula ve de les mateixes síl·labes: "sol" més "fa", a través de l’italià solfeggio i el francès solfège.
El sistema va néixer cap a l’any 1025 amb Guido d’Arezzo, un monjo italià que necessitava una manera més ràpida d’ensenyar cants nous als cors. Va fer servir un himne a sant Joan Baptista, Ut queant laxis, en què cada vers comença un grau més amunt que l’anterior. La primera síl·laba de cada vers li va donar sis noms de notes:
Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La
Tres canvis la van convertir en l’escala que fem servir avui:
- Ut va passar a ser Do al segle XVII, perquè "ut" acaba en consonant dura i costa de cantar. Do se sol atribuir al teòric italià Giovanni Battista Doni.
- Es va afegir Si com a setena nota, a partir de les inicials de "Sancte Iohannes" a l’últim vers de l’himne.
- Si va passar a ser Ti als països de parla anglesa al segle XIX. Sarah Glover va fer el canvi per al seu mètode Tonic Sol-fa, perquè cada síl·laba comencés per una lletra diferent (Si xocava amb Sol). John Curwen va difondre el mètode per la Gran Bretanya i hi va afegir els signes de mà.
Catalunya, bona part d’Europa i l’Amèrica Llatina continuen fent servir Si.
Do fix vs. do mòbil
Hi ha dues maneres de fer servir el solfeig, i funcionen de manera molt diferent.
Do fix
Amb el do fix, cada síl·laba és un nom de nota permanent. Do és sempre C, re és sempre D, mi és sempre E, sigui quina sigui la tonalitat. A la pràctica és un altre alfabet per a les mateixes notes.
És l’estàndard a França, Itàlia, Espanya, Portugal, l’Amèrica Llatina i Rússia, on "do" és simplement el nom de C. Si has estudiat llenguatge musical en un conservatori o escola de música aquí, el do fix és el que coneixes. Els conservatoris d’aquests països el treballen a un nivell molt alt, i va bé a qui llegeix molta música complexa i cromàtica.
Do mòbil
Amb el do mòbil, Do és sempre la tònica de la tonalitat en què ets. En do major, Do és do. En sol major, Do és sol. En mi♭ major, Do és mi♭. Les síl·labes descriuen la funció de cada nota, no el seu nom.
És el sistema que es fa servir als Estats Units, el Regne Unit, la majoria de països de parla anglesa i en el mètode Kodály. És el millor sistema per entrenar l’oïda, perquè Sol sempre sona a Sol: la mateixa tensió, la mateixa atracció cap a Do, en qualsevol tonalitat.
Per a un músic catalanoparlant, l’única dificultat és separar els dos significats de "do": el nom de la nota i el primer grau de l’escala. En aquesta guia, les síl·labes de grau van amb majúscula (Do, Re, Mi) i els noms de notes en minúscula (do, re, mi).
Quin hauries d’aprendre?
| Do fix | Do mòbil | |
|---|---|---|
| Do vol dir | Sempre C | La tònica de la tonalitat |
| Les síl·labes canvien quan canvia la tonalitat | No | Sí, els noms de notes de sota canvien |
| Ideal per a | Llegir partitures complexes, anomenar altures absolutes | Sentir relacions, transportar, tocar d’oïda |
| On és l’estàndard | Països de llengües romàniques (inclosa Catalunya), Rússia | EUA, Regne Unit, ensenyament Kodály |
| Útil per tocar d’oïda | Menys | Sí |
Tots dos es complementen. Fes servir el do fix per llegir i anomenar notes, i afegeix-hi el do mòbil si vols millorar l’oïda, escriure melodies o tocar d’oïda. Cada melodia que aprens esdevé portàtil: quan la saps cantar per graus, la pots tocar en qualsevol tonalitat. La resta d’aquesta guia fa servir el do mòbil.
Solfeig cromàtic: sostinguts i bemolls
Les set síl·labes bàsiques només cobreixen les notes de la tonalitat. Per a les notes de fora, el do mòbil canvia la vocal: les notes alçades porten una "i", i les abaixades porten gairebé sempre una "e". Re és l’excepció i baixa a Ra.
Aquest sistema cromàtic ve del do mòbil anglosaxó. Fa servir Ti per al 7è grau, perquè allà Si vol dir el 5è grau alçat (sol♯ en do). Precisament per això es va inventar el Ti. En aquesta secció i en la següent, el 7è grau s’escriu Ti.
| Ascendent (sostinguts) | Nota en do | Descendent (bemolls) | Nota en do |
|---|---|---|---|
| Do | do | Do | do |
| Di | do♯ | Ti | si |
| Re | re | Te | si♭ |
| Ri | re♯ | La | la |
| Mi | mi | Le | la♭ |
| Fa | fa | Sol | sol |
| Fi | fa♯ | Se | sol♭ |
| Sol | sol | Fa | fa |
| Si | sol♯ | Mi | mi |
| La | la | Me | mi♭ |
| Li | la♯ | Re | re |
| Ti | si | Ra | re♭ |
| Do | do | Do | do |
No hi ha Mi alçat ni Ti alçat, perquè de Mi a Fa i de Ti a Do ja hi ha un semitò.
No les necessites totes el primer dia. Les quatre que més sentiràs en pop, música electrònica i hip hop són Te (la 7a menor, pertot arreu al rock i a l’EDM), Me i Le (el color menor manllevat en cançons en major) i Fi (la 4a augmentada de les melodies lídies i la música de cinema).
Solfeig per a escales menors
En les tonalitats menors, el do mòbil es divideix en dues escoles.
Menor en La
L’escala menor comença en La i fa servir les mateixes síl·labes que la seva relativa major. La menor i do major comparteixen totes les notes, així que la menor es canta La, Ti, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La.
Menor en Do
L’escala menor comença en Do, i els graus 3r, 6è i 7è s’abaixen amb síl·labes cromàtiques. La menor es canta Do, Re, Me, Fa, Sol, Le, Te, Do.
| Grau | Menor natural en La | Menor natural en Do | La menor |
|---|---|---|---|
| 1 | La | Do | la |
| 2 | Ti | Re | si |
| 3 | Do | Me | do |
| 4 | Re | Fa | re |
| 5 | Mi | Sol | mi |
| 6 | Fa | Le | fa |
| 7 | Sol | Te | sol |
| 8 | La | Do | la |
Per a la menor harmònica, alça el 7è grau: Sol passa a Si en el sistema en La, i Te passa a Ti en el sistema en Do.
El menor en La és més fàcil per començar, perquè només necessites les set síl·labes bàsiques. El menor en Do compensa més endavant. La majoria de cançons actuals barregen colors majors i menors amb llibertat, i el sistema en Do manté la tònica en Do, així que sempre saps on és casa.
Signes de mà del solfeig
Els signes de mà del solfeig, sovint anomenats signes de Curwen, donen a cada síl·laba una forma física. John Curwen els va introduir als anys 1870 i el mètode Kodály els va convertir en estàndard a les aules de música.
| Síl·laba | Signe de mà |
|---|---|
| Do | Puny tancat, en horitzontal davant teu |
| Re | Mà plana, palmell avall, inclinada amunt en diagonal |
| Mi | Mà plana, palmell avall, en horitzontal |
| Fa | Puny amb el polze cap avall |
| Sol | Mà plana, palmell cap al cos, en horitzontal |
| La | Mà relaxada, palmell avall, dits caiguts |
| Si (Ti) | Puny amb l’índex apuntant amunt en diagonal |
| Do agut | Un altre cop el puny tancat, a l’altura dels ulls |
Els signes també s’escalonen en altura. El Do greu queda a l’altura de la cintura i cada signe puja una mica amb l’escala, de manera que el Do agut acaba a prop del front. La teva mà dibuixa la melodia a l’aire mentre cantes.
Les formes no són casuals. Si apunta amunt perquè vol resoldre a Do. El polze de Fa apunta avall perquè Fa vol caure a Mi. Re i La tenen formes que s’inclinen cap a les notes veïnes. Fer el signe mentre cantes uneix el so, la forma i l’atracció de cada nota, i per això els signes ajuden tant a afinar.
El solfeig i els acords
El solfeig no és només per a melodies. Apila una síl·laba sí i una no, i obtens els acords de la tonalitat:
| Acord | Xifra romana | Solfeig | En do major |
|---|---|---|---|
| Tònica | I | Do, Mi, Sol | do major |
| Supertònica | ii | Re, Fa, La | re menor |
| Mediant | iii | Mi, Sol, Si | mi menor |
| Subdominant | IV | Fa, La, Do | fa major |
| Dominant | V | Sol, Si, Re | sol major |
| Superdominant | vi | La, Do, Mi | la menor |
| Sensible | vii° | Si, Re, Fa | si disminuït |
Això serveix en les dues direccions. Quan sents una melodia que es recolza en Do, Mi i Sol, saps que l’acord de sota probablement és el I. Quan escrius sobre una progressió d’acords, saps quines síl·labes sonaran estables. Una melodia que es posa en La, Do o Mi sobre l’acord vi sonarà assentada; posar-se en Si sonarà tensa.
Per practicar, toca una progressió senzilla com I, IV, V, I en un teclat. Canta la fonamental de cada acord en solfeig i després l’acord sencer: Do, Mi, Sol; Fa, La, Do; Sol, Si, Re; Do, Mi, Sol.
Per què el solfeig funciona per entrenar l’oïda
En el do mòbil, cada síl·laba té una sensació constant, i aquest és tot el truc:
- Do se sent com casa, del tot estable.
- Mi és estable però més brillant.
- Sol és fort i obert.
- Re i La se senten en moviment.
- Fa s’inclina avall, cap a Mi.
- Si estira amb força amunt, cap a Do.
Quan has cantat prou aquestes síl·labes, deixes de sentir "una nota" i comences a sentir "això és Sol". És just el que necessites per transcriure una melodia, cantar harmonies o tocar una cançó que has sentit un cop.
També fa els intervals concrets. De Do a Sol hi ha una quinta justa. De Do a Mi, una tercera major. De Mi a Fa, un semitò. Cada interval conegut té una forma en solfeig que es pot sentir. L’entrenament d’intervals i el solfeig construeixen la mateixa habilitat des de dos costats.
Solfeig per a instrumentistes i compositors
La majoria coneix el solfeig en un cor, però és igual d’útil encara que no cantis mai en públic.
Tocar d’oïda. Si pots cantar una melodia en do mòbil, ja en coneixes els graus. Troba el Do al teu instrument i la resta de notes ve sola, en qualsevol tonalitat.
Escriure melodies més de pressa. Taral·leja una idea, canta-la en solfeig i sabràs exactament quines notes escriure o tocar. S’ha acabat buscar nota per nota.
Trobar la tonalitat d’oïda. Canta la nota on la melodia vol acabar. Sol ser Do, i quan tens Do, tens la tonalitat.
Llegir música amb més fluïdesa. El solfeig connecta els punts del pentagrama amb el so que tens al cap. Quan saps anomenar les notes de la clau de fa i de la clau de sol, cantar-les en solfeig et diu com han de sonar abans de tocar-les.
Ensenyar solfeig
Per als docents, el solfeig és una de les maneres més eficaces de desenvolupar la musicalitat d’un grup. Algunes coses que funcionen bé:
- Comença amb tres notes. Sol, Mi i La (el "na na na na na" de burla del pati) són més fàcils per a alumnes petits que l’escala sencera.
- Fes servir els signes de mà des del primer dia. Et donen una manera silenciosa de dirigir el grup i mostren qui sent l’altura i qui endevina.
- Tria un sistema i mantén-lo. Canviar entre do fix i do mòbil a mig curs confon l’alumnat. Aquí l’ensenyament es basa sobretot en el do fix; la majoria d’escoles anglosaxones fan servir el do mòbil.
- Barreja cantar i escoltar. L’alumnat aprèn més de pressa quan també ha d’identificar les síl·labes que sent, no només cantar les que veu.
Auris per a escoles ofereix als docents exercicis d’entrenament auditiu a punt per fer servir i seguiment del progrés del grup, perquè l’alumnat practiqui l’escolta a casa entre classe i classe.
Com aprendre solfeig: 5 exercicis
Fes-los per ordre. Deu minuts al dia valen més que una hora a la setmana.
- Canta l’escala major pujant i baixant. Toca un do en un teclat, canta Do, puja fins al Do agut i torna a baixar. Comprova-ho al teclat a dalt i a baix. Afegeix-hi els signes de mà quan les síl·labes et surtin naturals.
- Canta l’acord de tònica. Do, Mi, Sol, Mi, Do. Després Do, Mi, Sol, Do agut, Sol, Mi, Do. Així fixes les tres notes més estables de la tonalitat.
- Salta per l’escala. Do, Mi, Re, Fa, Mi, Sol, Fa, La, Sol, Si, La, Do agut. Després prova Do a Sol, Do a La, Do a Fa: salts que s’allunyen de casa i hi tornen.
- Canta cançons que ja coneixes. "Twinkle, Twinkle, Little Star" comença Do, Do, Sol, Sol, La, La, Sol. L’"Himne de l’alegria" comença Mi, Mi, Fa, Sol, Sol, Fa, Mi, Re. "Per molts anys" comença Sol, Sol, La, Sol, Do, Si. Treu tu la resta de cadascuna.
- Dictat. Demana a algú, o a una app, que toqui una melodia curta de tres a cinc notes que comenci en Do. Canta-la en solfeig abans de mirar la resposta. Aquest és l’exercici que de debò construeix l’oïda, i el que gairebé tothom se salta.
El cinquè exercici és difícil de fer sol, perquè necessites alguna cosa que et toqui melodies i comprovi les respostes. Per a això hi ha les apps d’entrenament auditiu.
Practica solfeig amb Auris
Saber les síl·labes és la teoria. Sentir-les és l’habilitat, i només arriba amb pràctica d’escolta regular: sentir una nota en context i anomenar-la abans de veure la resposta.
Auris et permet practicar exactament això, amb les respostes en solfeig. A la configuració pots triar do mòbil, o do mòbil amb menor en La, perquè els exercicis facin servir el mateix sistema que has vist més amunt. Els exercicis que desenvolupen el solfeig més directament:
- Harmonic Context: sentir una nota sobre una tonalitat i anomenar-ne el grau. És l’habilitat central del solfeig.
- Melodic Dictation: sentir una melodia curta i escriure-la, l’exercici que gairebé tothom se salta quan practica sol.
- Interval Recognition: sentir dues notes i anomenar la distància, perquè Do a Sol o Mi a Fa sigui immediat.
- Scale and Chord Recognition: sentir la diferència entre major i menor, i entre els acords de la tonalitat.
Els nivells es compliquen a mesura que millores, i amb un compte gratuït el teu progrés es desa perquè vegis com evoluciona la teva oïda.
Comença amb alguns exercicis per entrenar l’oïda.
FAQ
Quines són les 7 síl·labes del solfeig?
Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. La vuitena nota de l’escala torna a ser Do, una octava més amunt.
És Si o Ti?
Totes dues són correctes. Si es fa servir a Catalunya, la major part d’Europa i l’Amèrica Llatina; Ti als països de parla anglesa. Ti es va introduir perquè cada síl·laba comencés per una lletra diferent, i en el do mòbil cromàtic deixa Si lliure per al 5è grau alçat.
És So o Sol?
És la mateixa nota. Sol és la forma original; molts docents anglosaxons fan servir So perquè acaba en vocal i es canta més fàcilment.
Quina diferència hi ha entre solfeig i solfeggio?
Cap. Solfeggio és el nom italià i solfège el francès del mateix sistema. També es fan servir solfa i solmització.
He d’aprendre do fix o do mòbil?
Aquí necessitaràs el do fix igualment per llegir i anomenar notes, perquè do és el nom de C. Per entrenar l’oïda, tocar d’oïda o compondre, afegeix-hi el do mòbil: et fa sentir graus en lloc d’altures absolutes.
Quin és el solfeig d’una escala menor?
Menor en La: La, Ti, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La. Menor en Do: Do, Re, Me, Fa, Sol, Le, Te, Do. Tots dos descriuen les mateixes notes; canvia quina síl·laba es considera casa.
Quines són les síl·labes per a sostinguts i bemolls?
Les notes alçades canvien a la vocal "i": Di, Ri, Fi, Si, Li. Les notes abaixades canvien a la vocal "e": Te, Le, Se, Me, i Re abaixat passa a Ra.
Necessites solfeig si toques un instrument?
Ajuda. Els instrumentistes que saben cantar una melodia en solfeig aprenen cançons més de pressa, transporten amb més facilitat i toquen d’oïda amb més seguretat, perquè senten els graus de l’escala i no només les posicions dels dits.
Quant es triga a aprendre solfeig?
La majoria de gent pot cantar l’escala major i melodies senzilles en solfeig després d’un parell de setmanes de pràctica diària. Sentir i anomenar síl·labes amb fiabilitat a partir d’una gravació demana pràctica regular de dictat durant més temps.
